Fase 3 - Blanca
Fonaments de la punteria amb fusell reforçats
Amb els conceptes més bàsics apresos sobre la punteria amb fusells, ara posaràs en practica aquests coneixements en entorns controlats per refinar els coneixements adquirits.
Mecànica muscular
Balanceig
Igual que a la vida real, el simulador implementa el comportament del nostre cos dintre del món virtual, i com afecta això a la nostra punteria. El cos humà no és estàtic, i té petits moviments involuntaris deguts al pols, la respiració, i d'altres factors. A l'hora de disparar això es tradueix en què la mira del teu fusell es mou, es balanceja, dificultant el tret.
El 8 tombat
El balanceig de la mira al simulador segueix un patró variable, però evident, és com un 8 tombat. La mira es mou d'un costat a un altre, i de dalt a abaix i viceversa. El patró és variable, i no es mou sempre a la mateixa velocitat ni en el mateix sentit, canvia totalment, però és fàcil de predir.
De vegades, dibuixa un doble 8 tombat, és a dir, en un dels costats, fa la vertical dos cops, i normalment amb girs més tancats en aquesta situació.
Els 7 punts de foc
Hi han 4 punts de foc estàtics, i 3 punts de foc mòbils. El 4 punts de foc estàtics són les quatre cantonades del 8 tombat i els 3 punts mòbils són les dues verticals laterals, i el punt central on es creua el patró. En aquests punts, la mira desaccelera la velocitat una mica, i com que ha de girar, roman una mica més en un punt fix. Has d'aprofitar aquests punts per disparar.
Per disparar fent servir els punts estàtics, com que el moviment és predictible, pots compensar el balanceig de la mira perquè apunti en tot moment a l'objectiu, i esperar al moment de gir per disparar. Aquest és el tret més estable que es pot fer, sense aguantar la respiració.
Per disparar fent servir els punts mòbils, en comptes de seguir el blanc amb la mira per esperar el gir, el que fas és moure la mira a la vertical del punt, i esperar que aquesta creui el punt per disparar. Amb aquest sistema, és més fàcil fer-ho amb els punts laterals que amb el central.
Aguantant la respiració
Quan aguantes la respiració amb el Botó Dret, el balanceig manté la vertical unes dècimes després de polsar el botó, i alenteix molt la horitzontal del moviment, però no l'elimina, de tal manera que si el balanceig anava cap a l'esquerra, la mira es mourà molt lentament cap a l'esquerra, seguint el patró.
El temps limit que pots aguantar la respiració és de 8 segons, passat aquest temps el soldat deixarà d'aguantar la respiració encara que continuïs polsant el botó, i la mira es mourà ràpidament simulant l'aspiració accelerada. El soldat en aquest punt triga 2 segons en retornar a un estat normal de balanceig.
Factors negatius per l'estabilitat
Hi han factors que empitjoren l'estabilitat i per tant augmenten el balanceig de la mira, i que són propis del combat, com són:
- Haver estat corrent abans de disparar sense deixar temps per recuperar el pols normal empitjora l'estabilitat.
- Estar dintre d'un tiroteig també afecta al soldat, amb bales enemigues i explosions o trets, al soldat li puja el pols i la respiració, a més a més la visió es torna de-saturada, perdent gamma cromàtica.
- Les ferides també afecten molt, ja que no solament augmenten el balanceig, també provoquen efectes com empitjorament de la visió, tremolor, i d'altres efectes negatius.
Retrocés
El retrocés es produeix a l'arma quan es dispara, com diu la tercera llei de Newton, tota acció té una reacció igual en sentit oposat. El retrocés depèn de diversos factors, el primer com està fabricada l'arma i la munició que fa servir, i després es veu afectat per factors externs, com si tenim recolzada l'arma o no. Normalment, el retrocés a les armes, sempre parlant en el supòsit que disparem amb la mà dreta, es produeix cap a dalt i cap a la dreta. Cada tret mou la mira força amunt i una mica a la dreta.
Compensar el retrocés
Si fas servir foc semiautomàtic, és més fàcil compensar després de cada tret el retrocés. Si fas servir fot automàtic, el retrocés és més visible, i costa més de compensar. En aquest últim cas, per compensar el retrocés amb armes automàtiques, cal moure la mira cap avall i una mica cap a l'esquerra a l'hora que disparem. Així podràs mantenir la mira relativament ben ajustada a l'objectiu.
Per mantenir l'efectivitat, hauràs de fer rafegues més curtes com més distància tinguis cap a l'objectiu.
Millorar el retrocés
Per millorar o reduir el retrocés, tens diferents opcions, que es poden també combinar per obtenir la millor estabilitat de foc.
- Recolzar l'arma en qualsevol lloc amb la tecla C, (un mur, una capça, un soldat abatut, un company, un vehicle...) fa que el balanceig i el retrocés disminueixin.
- Les postures que menor retrocés donen són per ordre de millor a pitjor: cos a terra, de genolls i d'en peus.
- La utilització de bípodes quan és possible, millora l'estabilitat i el retrocés quan l'arma es recolza.
Prioritzar i atacar objectius a diferents distàncies
En un escenari de combat ets pots trobar enemics a diferents distàncies, i has de saber com disparar amb efectivitat a cada distància, i saber quins objectius has d'atacar abans que els altres. Prioritzar l'amenaça i atacar-la de forma efectiva és vital per guanyar el combat.
Distàncies
Existeixen pel soldat d'infanteria tres distàncies bàsiques: curta, mitja i llarga distància. Saber diferenciar entre elles i actuar segons correspongui facilitarà abatre els enemics.
- Curta distància és fins a 50m.
- Mitja distància és de 50 a 200m.
- Llarga distància és a partir de 200m.
Aquest sistema dóna una referència ràpida a tota la unitat de la distància aproximada dels contactes albirats.
Els fusells per regla general solen estar ajustats a un rang zero de 300m, per tant tot el que sigui m és enllà del rang zero, es comença a considerar un tret difícil.
Hi han diferents sistemes per determinar la distància a l'objectiu, des dels més bàsics com fer servir la pròpia mira de l'arma, als mes avançats com els Telèmetres.
Calcular distàncies amb la mira
Per poder calcular la distància amb la mira, t'has de fixar en la mira davantera. Si la punta de la mira fa d'amplada igual que el cap de l'objectiu, és que és a 50m. Si fa una mica m és del cap, són 100m. Si la punta ocupa tota l'amplada de les espatlles de l'objectiu, són 150m. Si fa 1/4 més de l'amplada del cos, són 200m. Si fa 1/3 més de l'amplada del cos, són 250m. I si fa la meitat més de l'amplada del cos, són 300m. En aquesta imatge s'explica millor.
Prioritzar objectius
Quan estiguis en combat, hauràs de saber identificar les majors amenaces segons la distància, ja que no representa el mateix perill un fuseller enemic a 20m que a 150m.
Segons rol
Abans de saber com prioritzar per distància, has de saber quins rols de soldat representen una amenaça més gran, de més a menys. Constatar que només parlem d'infanteria, i de nivell d'amenaça, no de preferència d'eliminació.
- Metrallador (Tipus M240)
- Fuseller Automàtic (Tipus M249)
- Franctirador pesat (Tipus M107)
- Franctirador lleuger (Tipus M24)
- Antitanc
- Granader
Segons distància
Les distàncies determinen quin grau d'amenaça representa un enemic i per tant quina és la reacció que cal tenir. Cal tenir present que parlem sense tenir en compte el rol de l'enemic.
| Distància | Reacció |
|---|---|
| De 0 a 10m | Acció immediata, obrir foc. |
| De 10 a 100m | Acció immediata, obrir foc o cobrir-se. |
| De 100 a 300m | Acció immediata, a discreció. |
| Més de 300m | A discreció. |