2. Armament

2.1 Principis d'armament
Tot militar ha de ser capaç de dur a terme tres activitats simultàniament en combat: comunicar, moure’s i disparar. 
 Per fer un foc eficaç en combat, cal aprendre’n primer al camp de tir. 
 A diferència del que es veu a les pel·lícules d’acció, la munició és limitada i, quan es dispara, només els encerts compten. Fer molt de soroll, foc i els rebots sol ser inútil. 
 Ús segur d’armes 
 Està prohibit prendre armes, municions i explosius sense permís . Si un líder t’ordena prendre armament o munició amb la que no estàs familiaritzat , l’has d’informar al instant, abans de fer-la servir. 
 Protecció d’oïda 
 El trauma auditiu és la causa més comuna d’invalidesa en els veterans militars. 
 
 
 
 Al emprar armes de foc cal portar sempre protecció auditiva. 
 
 
 
 Supressors 
 Els supressors (mal anomenats silenciadors) són uns accessoris que s’acoblen a la boca del canó de les armes de foc. La seva funció principal és reduir el flaix dels trets (la fogonada que surt al disparar) per tal de dificultar a l’adversari la localització del tirador. També permeten reduir el volum dels trets, però no els silencien. 
 Fusell d’assalt 
 El fusell d’assalt és l’arma més emprada per els equips de reconeixement de llarga distància. 
 És un arma molt versàtil que permet efectuar foc precís sense gaire esforç i també emprar ràfegues de foc continu per assaltar posicions properes. 
 Modes de foc 
 Els fusells d’assalt disposen de modes de foc per controlar la quantitat de bales que disparen. 
 Els principals modes son:  
 Tir a tir , una bala per cada pressió del gallet. Serveix per fer foc precís. És el mode més habitual. 
 Automàtic , va disparant bales mentre es manté la pressió. Es reservarà per netejar habitacions, trinxeres i obstacles propers. 
 Fiador , bloca l'arma per tal d'impedir fer foc per molta pressió que es faci al gallet. Serveix per evitar trets accidentals. Cal emprarlo sempre que no es tingui intenció de fer foc. 
 Recarrega tàctica 
 Sempre que sigui possible cal posar-se a cobert per recarregar. A més, en combat es procurarà recarregar quan quedi mig carregador. D'aquesta manera s'evitarà tenir carregadors amb pocs cartutxos (en cas que fossin necessaris quan no quedin més carregadors plens).

2.2 Granades
La granada de mà és un arma dissenyada per el combat a curta distància (C.Q.B). Sol tenir forma esfèrica o cilindrica per facilitar el seu llançament de manera similar a una bola de beisbol.  
 Llançament de granades 
 Al llançar una granada s’haurà de cridar la seva tipologia en veu alta tres vegades (frag, fum, ofensiva, flash). 
 Granada defensiva (fragmentació) 
 Una granada de fragmentació està dissenyada per ser emprada contra objectius que no poden ser neutralitzats amb foc directe (per exemple enemics darrera d’un obstacle).  
 Té un cos dur que es fragmenta quan impacta. Aquests fragments actuen com a bales, perforant cossos i ferint greument. Té un temporitzador de 2.5 segons. És efectiva a un rang de 15 metres des del punt d’impacte. Fragments aleatoris poden causar danys importants a distàncies majors.  
 
 Granada ofensiva (concussió) 
 Una granada de concussió està dissenyada per ser emprada de forma segura sense cobertura protectora. El dany el produeix per la concussió pròpia de la granada, no conté fragmentació integral. Solen explotar a l’impacte i tenen un radi de mort de pocs metres.   
 Granada atordidora (flashbang) 
 Una granada flashbang és un arma no-letal que té com a objectiu atordir l’enemic privant-lo de la vista i el so. Com el seu nom indica fa un flaix de llum potent i un “bang” eixordador.   
 Granada de fum (blanc) 
 Les granades de fum blanc son emprades per crear pantalles de fum per prevenir l’observació enemiga.  
 Granada de fum (senyals) 
 Les granades de fum de colors son emprades per fer senyals i donar ordres. 

2.3 Llançadores i explosius
Llançadora anti-tanc lleugera 
 La llançadora anti-tanc lleugera es emprada per neutralitzar vehicles de combat d’infanteria (IFV) i transports de personal blindats (APC). Funciona com a canó sense retrocés llançant un coet amb carrega explosiva. Al no tenir retrocés, el foc i residus de la combustió son expulsats per la part posterior, creant una perillosa flamarada. 
 
 Ús de llançadores AT 
 Les llançadores es solen emprar en binomis. L’individu amb l’arma s’ha de col·locar apuntant cap a l’objectiu enemic. El seu company es col·locarà observant la part posterior per assegurar-se que no hi ha cap obstacle o persona que pugui dificultar el llançament. L’individu amb l’arma informarà als seus companys de la intenció de disparar la llançadora i preguntarà: “Sis lliures?” Si la part posterior està neta, el binomi respondrà “Sis lliures!” 
 Explosius remots 
 Les carregues explosives son emprades per realitzar demolicions d’obstacles i estructures 
 Els explosius remots poden ser activats amb temporitzador, cable detonador o activador remot sense fils.  
 Abans de col·locar explosius s’ha d’informar a tots els aliats de la zona de els intencions. Al col·locar-los, es tornarà a avisar de la col·locació. Al detonar-los es farà un avís al minut i finalment a 10 segons s’avisarà per ràdio “DETONACIÓ DETONACIÓ DETONACIÓ” .