# 2. Consideracions prèvies
S'han de conèixer les unitats aèries que tenim disponibles per a suport aeri proper. En condicions generals, les unitat aèries reportaran per malla que estan disponibles i indicaran el tipus d'armament que porten. Tanmateix qualsevol característica desconeguda es pot aclarar previament a la transmissió del briefing.
Tenir en compte, si ni ha, les amenaces anti-aèries que pugui haver dins la zona d'acció o la probabilitat que n'hi hagi en la ruta d'aproximació. Aixo inclou distingir el nivell de l'amenaça (armes lleugeres, calibre 50, bateries AA o SAMs). Si el nivell d'amenaça es alt i pot suposar un perill per a l'aparell, no es podrà demanar CAS.
Si la petició de CAS es realitza a traves d'un TOC (Tactical Operations Center), cal referir-se no a l'aparell en concret sino al callsign del TOC.
Cal tenir en compte el tipus de terreny i les condicions atmosfèriques, ja que aquestes poden condicionar, ja no només que nosaltres tinguem o no visual de l'objectiu, sinò que hi hagi possibilitats que el suport també el tingui.
La forma del terreny es important, per exemple, en zones muntanyoses es habitual que els enemics es trobin al fons de les valls, però tot i que suposa un avantatge, també significa que les possibles rutes d'atac estan molt limitades i condicionades (per la forma de les valls). S'ha de tenir en compte a l'hora d'indicar per a on es realitzarà l'atac.
Tenir coneixement dels tipus de municions que tenim disponibles, dels seus efectes i decidir les mes adequades per a l'objectiu.
Coneixer les ROE actuals i com poden afectar a l'hora de prendre decisions sobre un atac. Per exemple, a l'hora de demanar suport en entorns urbans o amb personal civil a prop.
Determinar si la distancia amb l'objectiu i el tipus de munició triada requereix remarcar perill proper (Danger Close).
Determinar el tipus de marcatge més adequat tenint en compte les condicions atmosfèriques i hora del dia. Per a dia podriem utilitzar fum o panells, per a nit, punters IR o llanternes estroboscòpiques.